diumenge, 27 d’abril del 2014
dimarts, 22 d’abril del 2014
Els nostres diaris de Pasqua
Els deures de les nostres vacances han consistit en l'elaboració d'un diari d'aquests dies de vacances. Al llarg d'aquesta setmana anirem llegint algunes pàgines per saber què hem anat fent cadascu.
dijous, 10 d’abril del 2014
Taller de la gent gran!
Aquesta tarda hem fet el taller de la gent gran. Ens han preparat el que menjaven elles quan eren petites:
-galetes amb mantega
-pa amb llet condensada i cola-cao.
I ademés, han portat xurros. Q bon berenar!!!
-galetes amb mantega
-pa amb llet condensada i cola-cao.
I ademés, han portat xurros. Q bon berenar!!!
Taller cucs
Aquest matí hem fet la segona part del taller que vam començar fa 15 dies. Hem vist com els cucs havien crescut, i estàven molt agust fent pinya entre ells. Fins i tot, s'han reproduït i hem trobat un petit "babycuqui". Adèu cucs, fins aviat!
divendres, 4 d’abril del 2014
Portades dossier...
S'han quedat molt vistoses les vostres portades del dossier de la pel.lícula. Artistes!!!!
El futbolí de l'Albert!
Mireu que bé que li ha quedat a l'Albert el futbolí. Quin artista!!! Ara ja sabeu que podeu anar a sa cada a jugar amb ell! :)
Fins dilluns,
Mireia
Fins dilluns,
Mireia
Bansky
Bansky és un seudonim, el seu nom real no se sap, oculta la seva identitat.
Es creu que va néixer a Briston (Aglaterra) al 1974-1975.
Fa graffittis sobre política, cultura pop, moralitat i ètnies.
Pinta sobre plantilles.
Les seves obres es van fer famoses al ser vistes en varies ciutats del món, sobretot a Londres.
També ha publicat llibres i ha fet un documental.
És conegut per entrar en diversos museus i penjar les seves obres de forma il·legal.
Es creu que va néixer a Briston (Aglaterra) al 1974-1975.
Fa graffittis sobre política, cultura pop, moralitat i ètnies.
Pinta sobre plantilles.
Les seves obres es van fer famoses al ser vistes en varies ciutats del món, sobretot a Londres.
També ha publicat llibres i ha fet un documental.
És conegut per entrar en diversos museus i penjar les seves obres de forma il·legal.
Nil
Banksy és un seudònim. El seu nom no se sap perquè oculta la identitat. És creu que viu a Angaterra que és activista polític, director de cine i pintor. Va nèixer el dia 1 de gener de 1974-1975 (no se sap gaire bé).
Les seves obres es basen en política, cultura pop, moralitat i els fa amb trepa (plantilles). Té moltes obres a Londres però també en té a Los Angeles...
Pinta pintures a murs de totxos, però també en té en museus (encara que il·legalment). Va fer un documental el 2010 que és diu "exit through the gift shop". Té llibres públicats que firma amb el nom de Robin Banksy però molta gent creu és per la assemblansa amb el nom Robin Banks que amb català és Robant Bancs.
Neus
dijous, 3 d’abril del 2014
Galetes fetes per la Marina C!
La Marina ens ha fet aquestes galetes tan bones per esmorzar. Gràcies Marina!
dimecres, 2 d’abril del 2014
London
London, is the largest city in Europe. It has held this title for over four centuries. Over seven million people call London, the capital of the United Kingdom, home. One in ten people, who live in the United Kingdom, live in London. Three hundred fifty thousand people travel each day into London to work.
Due to London's location, it is very dry all year. Although it is dry, London is often very cloudy.
On average it rains mildly just about one day every two. More than a hundred of the world's major companies have their headquarters in London, making the city a major world influence. Most people from London work in a job related to services.
Answer the questions by choosing the right answer.
dimarts, 1 d’abril del 2014
April Fool's Day
El Dia d'enganyar, altrament dit dia d'enganar, a Menorca, o peix d'abril (en francès poisson d'avril) a França, és una festa celebrada cada 1r d'abril des de 1564 o, almenys, això és el que diu la llegenda.
En realitat, s'han ofert moltes diferents explicacions sobre aquesta celebració, no obstant això la idea que les bromes que acompanyen aquesta data van començar durant el regnat de Carles IX de França sembla ser la més convincent.
A mitjans segle XVI a tot França les celebracions d'Any Nou començaven el 25 de març i acabaven una setmana després, el 1r d'abril. El 1564, per mitjà del decret de Roussillon,[nb 1] el rei va decretar l'adopció del calendari gregorià i l'Any Nou es va traslladar al 1r de gener. La llegenda suggereix que molts francesos oposats al canvi o que simplement ho van oblidar i van seguir intercanviant regals i festejant en la setmana que concloïa el 1r d'abril. Els bromistes van decidir ridiculitzar-los lliurant regals absurds i convidant a festes inexistents, i així va néixer la tradició de fer bromes el primer dia d'abril.
El nom peix d'abril, que rep la víctima de les bromes, està relacionat amb el zodíac: tot esdeveniment que esdevenia en aquesta data era relacionat amb el fet que el Sol abandonava la constel·lació de Peixos. Napoleó I va ser anomenat "peix d'abril" quan es va casar amb Maria Lluïsa d'Àustria un 1r d'abril.
La tradició es va propagar després a Itàlia amb el mateix nom (en italià pesce d'aprile). Posteriorment es va expandir encara més, fins a arribar als Estats Units uns dos-cents anys després, a través dels anglesos que l'anomenaren el dia dels ximples d'abril (en anglès April fools' day). Els alemanys tenen el seu "Aprilscherz", els brasilers el seu "dia da mentira" en aquesta mateixa data, i els escocesos anomenen la víctima de les bromes "gowk" (cucut).
A Menorca la tradició es remunta al domini britànic de l'illa, en diferents períodes que sumen 70 anys, des del 1708 al 1802.[1][2]
A la resta de Països Catalans, a Espanya i alguns països d'Amèrica llatina existeix una tradició similar, celebrada el 28 de desembre, el dia dels Sants innocents, una celebració que barreja ritus pagans amb el mite bíblic de la massacre portada a terme per Herodes.
A Galícia també se celebra el primer d'abril. La dita popular, que fa referència a les bromes que es feien en els llocs rurals, quan la canalla canviava de lloc les eines i els carros dels veïns, diu "o primeiro de abril, van os burros onde non deben de ir".
En realitat, s'han ofert moltes diferents explicacions sobre aquesta celebració, no obstant això la idea que les bromes que acompanyen aquesta data van començar durant el regnat de Carles IX de França sembla ser la més convincent.
A mitjans segle XVI a tot França les celebracions d'Any Nou començaven el 25 de març i acabaven una setmana després, el 1r d'abril. El 1564, per mitjà del decret de Roussillon,[nb 1] el rei va decretar l'adopció del calendari gregorià i l'Any Nou es va traslladar al 1r de gener. La llegenda suggereix que molts francesos oposats al canvi o que simplement ho van oblidar i van seguir intercanviant regals i festejant en la setmana que concloïa el 1r d'abril. Els bromistes van decidir ridiculitzar-los lliurant regals absurds i convidant a festes inexistents, i així va néixer la tradició de fer bromes el primer dia d'abril.
El nom peix d'abril, que rep la víctima de les bromes, està relacionat amb el zodíac: tot esdeveniment que esdevenia en aquesta data era relacionat amb el fet que el Sol abandonava la constel·lació de Peixos. Napoleó I va ser anomenat "peix d'abril" quan es va casar amb Maria Lluïsa d'Àustria un 1r d'abril.
La tradició es va propagar després a Itàlia amb el mateix nom (en italià pesce d'aprile). Posteriorment es va expandir encara més, fins a arribar als Estats Units uns dos-cents anys després, a través dels anglesos que l'anomenaren el dia dels ximples d'abril (en anglès April fools' day). Els alemanys tenen el seu "Aprilscherz", els brasilers el seu "dia da mentira" en aquesta mateixa data, i els escocesos anomenen la víctima de les bromes "gowk" (cucut).
A Menorca la tradició es remunta al domini britànic de l'illa, en diferents períodes que sumen 70 anys, des del 1708 al 1802.[1][2]
A la resta de Països Catalans, a Espanya i alguns països d'Amèrica llatina existeix una tradició similar, celebrada el 28 de desembre, el dia dels Sants innocents, una celebració que barreja ritus pagans amb el mite bíblic de la massacre portada a terme per Herodes.
A Galícia també se celebra el primer d'abril. La dita popular, que fa referència a les bromes que es feien en els llocs rurals, quan la canalla canviava de lloc les eines i els carros dels veïns, diu "o primeiro de abril, van os burros onde non deben de ir".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)